En aquest article es descriu una aproximació de camp realitzada a la comarca del Bages de març a Juliol de 2024 en el marc d'un projecte de recerca titulat ‘Interfícies entre vinyes i boscos: ubicacions estratègiques per planificar un territori resilient’. Aquest plantejament va posar de manifest el paper estratègic dels actors de la viticultura d'aquest territori propens al foc, especialment pel que fa a la seva situació respecte als boscos.

L'objectiu de la investigació al Bages és examinar com es poden abordar a partir de la prevenció del risc d'incendi les pràctiques agrícoles existents en aquest territori, el patrimoni de les quals està molt lligat a la viticultura. L'objectiu és determinar si aquestes pràctiques, les interfícies i les seves ubicacions poden oferir oportunitats de prevenció del risc d'incendi en aquest àmbit.

Coline Pacton, Paysagiste conceptrice

PhD at the Università degli Studi di Genova, CLOE project (MSCA Cofund)

Del patrimoni vitícola als paisatges forestals

El patrimoni vitícola del territori del Bages serveix de punt de partida per estudiar el paper actual d’aquesta pràctica. L'enfocament adoptat es basa en un estudi de camp destinat a entendre millor els paisatges recorrent-los i coneixent les persones que els configuren avui. Malgrat l’abandonament significatiu, encara es poden trobar rastres de la importància de la viticultura a tota la comarca: al llarg dels camins, prop de pobles, però sobretot sota arbres on encara hi trobem bancals o tines, testimoni d'aquest temps passat. Malgrat que els paisatges vitivinícoles han deixat pas als boscosos, alguns fets recents, com l'incendi del Pont de Vilomara de l'any 2022, han fet reviure aquests paisatges antigament conreats, plantejant interrogants sobre la seva persistència malgrat l'abandonament. Actualment, la viticultura es troba a la comarca de forma dispersa, com a illes dins d'una vasta àrea forestal, que és especialment vulnerable al risc d'incendi. El repte és entendre el paper potencial d'aquestes situacions específiques per mitigar i gestionar aquest risc.

Pràctiques vitivinícoles disperses i aïllades: una possible xarxa al territori?

L’estudi es focalitza al sud del Bages, per tal de conèixer alguns dels viticultors en actiu. Avui, aquests actors es poden distingir per la seva posició geogràfica a la comarca, però també pels models de producció que empren: productors adscrits a la cooperativa Artés, viticultors-enòlegs al capdavant de grans finques, propietaris de finques familiars, nous actors en procés d’implementació. Malgrat la diversitat de contextos, les trobades i reunions han fet ressaltar temes de reflexió al voltant de les dificultats comunes: l’interès per la qualitat del sòl, la gestió de l'aigua, però també una necessitat constant d'adaptar-se cada cop més a esdeveniments climàtics impredictibles, així com també la preocupació sobre les herències i la cessió d’explotacions. L’anàlisi d'aquestes qüestions ens porta a identificar dues grans dinàmiques en marxa a la regió, que són interdependents.

En primer lloc, s'ha establert una espiral viciosa que enllaça una sèrie de qüestions. Per exemple, les dificultats en la transmissió de les vinyes estan estretament lligades a problemes de producció i rendiment, vinculats també a la combinació de condicions climàtiques desfavorables i una administració que lluita per fer front i adaptar-se al ritme dels canvis. Aquesta dinàmica porta sovint a l'abandonament. L'altra dinàmica observada, que també deriva de l’abandonament, és la concentració de pràctiques en determinades zones concretes del Bages, especialment en grans finques, reduint la presència de la viticultura a tot el territori. No obstant això, la presència de vinyes en situació d’interfície, i la seva dispersió per la zona, són qüestions vitals, com ens va recordar el Grup de Reforç d’Actuacions Forestals del Bombers de la Generalitat durant el taller realitzat el desembre de 2024 a la cooperativa Artium d'Artés. Moltes d'aquestes illes vitivinícoles es troben a prop o dins dels boscos, i representen “proves pilot” per estudiar les interfícies amb els boscos. En aquest sentit, la situació geogràfica distinta, confrontades amb diferents espècies, topografia i sòls, esdevenen una font fèrtil d’informació sobre maneres de gestionar aquestes interfícies mixtes en altres punts de la comarca, i fins i tot més enllà. Aquest enfocament ens permet preveure oportunitats per a la creació de xarxes d'actors i pràctiques dins del territori, donant lloc tant a l'activació d'aquestes vinyes en interfície en el context de la prevenció del risc d'incendis, com també a considerar el seu lloc en una visió global i territorial.