Un paisatge històricament conformat pel clima mediterrani i l'activitat humana, amb temperatures extremes, sequeres, erosió, juntament amb unes pràctiques agroforestals variables segons la zona, època i situació socioeconòmica. És un equilibri inestable entre bosc i agricultura, en el qual l'aigua i el foc hi actuen com a causa i efecte.

Article de Robert Savé, investigador emèrit de l'IRTA (Viticultura & Canvi Climàtic)

És un paisatge històricament conformat pel clima mediterrani i l'activitat humana, amb temperatures extremes, sequeres i erosió, juntament amb unes pràctiques agroforestals variables segons la zona, època i situació socioeconòmica. Es caracteritza per uns hiverns suaus, excepcionalment freds i secs, amb estius molt calorosos, juntament amb una pluviometria irregular en quantitat i intensitat distribuïda majoritàriament a la tardor i primavera, cosa que genera unes taxes d'evaporació superiors a la precipitació, amb una característica sequera gairebé permanent. Això, juntament amb sòls pobres en matèria orgànica i no gaire profunds, condiciona la vegetació que hi creix.

Factors que es veuen i veuran agreujats, ja que el Mediterrani és un dels punts calents del canvi climàtic a nivell planetari. En aquest context, la relació bosc i agricultura és un equilibri inestable, on l'aigua i el foc actuen com a causa i efecte alhora i, per tant, la seva gestió s'ha de plantejar a nivell holístic del paisatge, cosa que no és senzilla, a causa de les característiques edafoclimàtiques i les realitats socioeconòmiques del Mediterrani, així com la necessitat de preservar la biodiversitat activa, l'ús d'energia no contaminant, el manteniment de sóls productius, la reducció dràstica de la petjada de carboni i aigua del metabolisme social.

Sembla clar que, de solucions, no n'hi ha una sola de vàlida per a totes les realitats actuals i futures. S'hauran de promoure des del més estricte coneixement científic, la sobrietat en la gestió dels recursos, l'eficiència en el seu ús i el sentit comú.